Ahir divendres, van encendre per primer cop les llums de nadal al carrer del born de Manresa i al veure-les m'han portat records. Quan arriba Nadal una de les coses que m'agrada fer, si puc, és anar a Madrid. M'encanta com il·luminen els seus carrers i com els comerços decoren els seus aparadors. Ara bé, la despessa que fan amb illuminnaria s'ha vist afectada, amb motiu, els últims anys. Però aquest any no he pogut evitar enrecordar-me de l'obsolència programada.
Creec que va ser en el primer post que ja vaig fer referència a l'OBSALÈNCIA PROGRAMADA amb la referència del documental de Cosima Dannoritzer
Així, l’obsolescència programada, concepte que va nèixer als anys 20 als Estats Units, ens acompanya encara ara de manera quotidiana i àmpliament acceptada. Productes amb garantia ens fan estar tranquils. Pensar que tens dos anys per reclamar qualsevol mal funcionament d’un producte ens fa sentir segurs de la nostra compra i amb marge per gaudir-ne. Però en realitat la pròpia garantia és una data de caducitat pactada, la destrucció d’allò que comprem està pre-programada. I el més preocupant, és que ho acceptem i anem comprant. De fet, en el cas dels productes tecnològics segurament som nosaltres els que els fem obsolets abans de temps; i fins i tot sense que es facin malbé, canviem el mòbil, el MP3, la televisió, etc. Tenir l’últim model, la darrera novetat en el mercat, ens fa ser més feliços?
A continuació us facilito un article amb més detalls al respecte a Sostenible.cat: El documental Comprar Llençar Comprar revela els plans secrets del capitalisme per incitar al consum massiu.
Què comprarem? És necessari? Podem prescindir-ne? Quant ens durarà? Són preguntes que ens fem i que aquests dies amb les nostres accions anirem responent mica en mica.
Hi han diferents especialistes en màrqueting que estudien la manera perquè les nostres compres siguin més emocionals i no tant meditades.
Hi han diferents especialistes en màrqueting que estudien la manera perquè les nostres compres siguin més emocionals i no tant meditades.
L’obsolescència programada s’amaga sota l’esperit nadalenc dels regals i l’abundància. Tenim l’opció, però, d’escollir. Podem optar per comprar poc, regalar amb responsabilitat i començar a construir un sistema que no estigui basat en la perversitat i en valors ficticis.
Un primer pas és ser-ne conscient del que passa, i aquest documental és un pas en aquest sentit. Quasi 100 anys després del naixament de l’obsolescència programada, aquesta encara existeix; i s’ha convertit en la base del nostre desenvolupament. Un desenvolupament que ens ha fet esclaus del consum. Però hi ha una clara diferència amb els anys 20: en l’actualitat sabem que els recursos són limitats i que no es pot consumir materials i energia a aquest ritme, i menys encara generar tantes emissions i residus. Què hem de fer llavors? aquest seria el guió d’un altre documental… sobre consum responsable.